Mans

Re no et serà pres: vindrà tan sols
l'instant d'obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l'aigua
perquè es retrobi aigua
d'alta mar.

Atleta, de MMM.

La costura, el fil, les puntades, és una simbología que fa servir MMM en les seves poesies. Semblen reflexions embastades (la basta és provisional,aguanta els troços de roba fins el cusit definitiu.
La vida per ella, és l'entramat que forment els fils que es creuent incensantment.
L'Atleta, ¿es la mort que salta la tanca?
La dona mentres cus,contempla el que li està passant i esten aquesta mirada dolorosa i resignada al seu entorn.

Atleta, de MMM.

Cosia, a punt d'alba,
les vores del record
amb fil de seda blanca:
moreres de la mort,
ocell viu la branca!
Ai, ¿quina ombra de dol,
salta la tanca?

Quin esme de dent trenca
el repunt i l'ordit?
enfila dins la nit
ocell, branca i morera...?
Quin caçador furtiu
salta la veda?