Helena Valenti

Mans

Re no et serà pres: vindrà tan sols
l'instant d'obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l'aigua
perquè es retrobi aigua
d'alta mar.

Atleta, de MMM.

La costura, el fil, les puntades, és una simbología que fa servir MMM en les seves poesies. Semblen reflexions embastades (la basta és provisional,aguanta els troços de roba fins el cusit definitiu.
La vida per ella, és l'entramat que forment els fils que es creuent incensantment.
L'Atleta, ¿es la mort que salta la tanca?
La dona mentres cus,contempla el que li està passant i esten aquesta mirada dolorosa i resignada al seu entorn.

Atleta, de MMM.

Cosia, a punt d'alba,
les vores del record
amb fil de seda blanca:
moreres de la mort,
ocell viu la branca!
Ai, ¿quina ombra de dol,
salta la tanca?

Quin esme de dent trenca
el repunt i l'ordit?
enfila dins la nit
ocell, branca i morera...?
Quin caçador furtiu
salta la veda?

Helena Valentí

Per Maria Mercé Marçal, Helena Valentí era una de les seves germanes literàries, juntament amb Montserrat Roig; escriptores totes tres i feministes,formaren una tríade d’escriptores catalanes, mig fades i mig bruixes, que intercanviaven escombres i varetes i que juntament amb Maria Aurèlia Capmany, fent de mare-bruixa-literària, van crear un espai imaginari que les unia.
D'Helena Valentí podem dir que és novel·lista i traductora. És autora d’una narrativa densa i introductora d’escriptors anglosaxons del segle XX a través d’una extensa tasca de traducció. Escriu la seva obra en les dècades dels anys setanta i vuitanta.
Se’n va anar a Anglaterra, "perquè en aquest país, a l’any 62, no es podia viure. Era im-pos-si-ble. Em van oferir a cor què vols un lectorat d’espanyol a Cambridge i, com que el meu somni era fugir de casa, no m’ho vaig pensar gaire".
Després de set anys fent de traductora, va sentir una forta influència de les escriptores Virginia Woolf, Katherine Mansfield i Doris Lessing a qui havia traduït entre d’altres, i de la catalana Rosa Leveroni.
La seva obra són bàsicament els llibres "L’amor adult", "La solitud d’Anna", "La dona errant" i "D’esquena al mar". Amb MMM compartien moltes coses, moltes coincidències, malgrat ser de procedència social ben diferent, però les seves vides inquietes i compromeses, una certa manera de viure i interessos intel·lectuals comuns, segons ens diu la MMM mateix.
Helena Valentí va morir el 1990, quan tenia 50 anys.

CANÇÓ DEL BES SENSE PORT

L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
per als terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.

Maria Mercè Marçal (1962-1998)
Sal oberta(1998)