Helena Valentí

Per Maria Mercé Marçal, Helena Valentí era una de les seves germanes literàries, juntament amb Montserrat Roig; escriptores totes tres i feministes,formaren una tríade d’escriptores catalanes, mig fades i mig bruixes, que intercanviaven escombres i varetes i que juntament amb Maria Aurèlia Capmany, fent de mare-bruixa-literària, van crear un espai imaginari que les unia.
D'Helena Valentí podem dir que és novel·lista i traductora. És autora d’una narrativa densa i introductora d’escriptors anglosaxons del segle XX a través d’una extensa tasca de traducció. Escriu la seva obra en les dècades dels anys setanta i vuitanta.
Se’n va anar a Anglaterra, "perquè en aquest país, a l’any 62, no es podia viure. Era im-pos-si-ble. Em van oferir a cor què vols un lectorat d’espanyol a Cambridge i, com que el meu somni era fugir de casa, no m’ho vaig pensar gaire".
Després de set anys fent de traductora, va sentir una forta influència de les escriptores Virginia Woolf, Katherine Mansfield i Doris Lessing a qui havia traduït entre d’altres, i de la catalana Rosa Leveroni.
La seva obra són bàsicament els llibres "L’amor adult", "La solitud d’Anna", "La dona errant" i "D’esquena al mar". Amb MMM compartien moltes coses, moltes coincidències, malgrat ser de procedència social ben diferent, però les seves vides inquietes i compromeses, una certa manera de viure i interessos intel·lectuals comuns, segons ens diu la MMM mateix.
Helena Valentí va morir el 1990, quan tenia 50 anys.