De Meditacions sobre la fúria, de M.M. Marçal

A mesura que m'acosto als escrits de MMM, a la poesia, a les cançons que l'han embellit encara més, als seus textos plens de saviesa, i tinc present les converses que hem compartit a la classe i el escrits de les companyes..., cada vegada m'hi acosto amb més de respecte i em sembla banal tot el que jo pugui opinar, afegir o comparar.
Crec que l'entenc, més ben dit, la sento. La comprenc i em sento compresa per ella, en els seus escrits, en els seus cops de rebel·lia, i admiro la suavitat culta amb què escriu les frases més dures.
En el seu escrit sobre les fúries, tota una lliçó de mitologia, MMM treu a la llum moltes poetes i escriptores que ja les havien interpretat anteriorment, reconeixent-les i anomenant-les pel seu nom. N'he arribat a comptar fins a 15, en llengua catalana, i 13, d'altres llengües i països que també formen part de la nostra cultura occidental, que encara que no totes són mediterrànies, sí que han begut de les mateixes fonts que les nostres poetes.
En aquest anar i venir de MMM en el text que comento, movent-se amb tanta facilitat pels segles i pels territoris, reconec l'anar i venir de tantes dones, en la feina quotidiana, per fer possible la vida, el benestar i la bellesa. Aquesta feina ens agermana.