Dona i poesia: Passeig particular.

WISLAWA SZUMOORSKA
Polonia 1923
Poeta i assagista polonesa nascuda a Kórnik. Ha rebut importants premis, entre ells el Nobel de Literatura, el 1996, en reconeixement a tota la seva obra.
Aquest poema ens pot ajudar a fer un tast de la seva extensa obra poètica.







Agradecimiento

Debo mucho
a quienes no amo.

El alivio con que acepto
que son más queridos por otro.

La alegría de no ser yo
el lobo de sus ovejas.

Estoy en paz con ellos
y en libertad con ellos,
yeso el amor ni puede darlo
ni sabe tomarlo.

No los espero
en un ir y venir de la ventana a la puerta.
Paciente
casi como un reloj de sol
entiendo
lo que el amor no entiende;
perdono
lo que el amor jamás perdonaría.

Desde el encuentro hasta la carta
no pasa una eternidad,
sino simplemente unos días o semanas.

Los viajes con ellos siempre son un éxito,
los conciertos son escuchados,
las catedrales visitadas,
los paisajes nítidos.

Y cuando nos separan
lejanos países
son países
bien conocidos en los mapas.

Es gracias a ellos
que yo vivo en tres dimensiones,
en un espacio no-lírico y no-retórico,
con un horizonte real por lo móvil.

Ni siquiera imaginan
cuánto hay en sus manos vacías.

"No les debo nada",
diría el amor
sobre este tema abierto.

De "El gran número" 1976
Versión de Abel A. Murcia

La llum de nou mil llumins

La nit del 15 de gener de 1976, a la presó Model, tres presos polítics van desesperar-se perquè no podien ser al Palau d'Esports de Montjuïc per sentir el cantant de Verges en un recital que, ja se sabia abans d'hora, era una cita per a tots els que sospiràvem per un país lliure. Ho van haver de seguir a través del que deia la premsa del moment i Conxa Millan l'esposa d’Agustí de Semir, l'advocat d'aquests presos, els va fer arribar l'original d'un poema titulat La llum de nou mil llumins.

La llum de nou mil llumins
A Lluís
Nit per al record.
Nit per assaborir-la de mica en mica,
gent, molta gent,
amics, molts amics,
rialles, aldarulls, cridòria.
Ulls, molts ulls
esbrinant l’horitzó
a la recerca
d’altres companys.
Mans, moltes mans
que alçades tremolen
amb gest entranyable.

A poc a poc
les llums s’esblamen,
la ciutadella curulla,
s’hi fa silenci,
i així va començar.

Els raigs dels reflectors
reverberen intensament
damunt l’heroi
d’aqueixa nit.
Els aplaudiments rabiosos
ofeguen la veu d’en Lluís.
De sobte
el silenci, el cant, la llum,
la llum de nou mil llumins
il·luminen l’estança.
La llum de nou mil llumins
fan una llum inexpressable,
i una i altra vegada
la llum de nou mil llums
fent-hi fantasia
fins a la fi
d’aquella nit inesborrable.

Conxa Millan
Nit del 15 de gener de 1976