La llum de nou mil llumins

La nit del 15 de gener de 1976, a la presó Model, tres presos polítics van desesperar-se perquè no podien ser al Palau d'Esports de Montjuïc per sentir el cantant de Verges en un recital que, ja se sabia abans d'hora, era una cita per a tots els que sospiràvem per un país lliure. Ho van haver de seguir a través del que deia la premsa del moment i Conxa Millan l'esposa d’Agustí de Semir, l'advocat d'aquests presos, els va fer arribar l'original d'un poema titulat La llum de nou mil llumins.

La llum de nou mil llumins
A Lluís
Nit per al record.
Nit per assaborir-la de mica en mica,
gent, molta gent,
amics, molts amics,
rialles, aldarulls, cridòria.
Ulls, molts ulls
esbrinant l’horitzó
a la recerca
d’altres companys.
Mans, moltes mans
que alçades tremolen
amb gest entranyable.

A poc a poc
les llums s’esblamen,
la ciutadella curulla,
s’hi fa silenci,
i així va començar.

Els raigs dels reflectors
reverberen intensament
damunt l’heroi
d’aqueixa nit.
Els aplaudiments rabiosos
ofeguen la veu d’en Lluís.
De sobte
el silenci, el cant, la llum,
la llum de nou mil llumins
il·luminen l’estança.
La llum de nou mil llumins
fan una llum inexpressable,
i una i altra vegada
la llum de nou mil llums
fent-hi fantasia
fins a la fi
d’aquella nit inesborrable.

Conxa Millan
Nit del 15 de gener de 1976