Helena Valenti

Mans

Re no et serà pres: vindrà tan sols
l'instant d'obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l'aigua
perquè es retrobi aigua
d'alta mar.

Atleta, de MMM.

La costura, el fil, les puntades, és una simbología que fa servir MMM en les seves poesies. Semblen reflexions embastades (la basta és provisional,aguanta els troços de roba fins el cusit definitiu.
La vida per ella, és l'entramat que forment els fils que es creuent incensantment.
L'Atleta, ¿es la mort que salta la tanca?
La dona mentres cus,contempla el que li està passant i esten aquesta mirada dolorosa i resignada al seu entorn.

Atleta, de MMM.

Cosia, a punt d'alba,
les vores del record
amb fil de seda blanca:
moreres de la mort,
ocell viu la branca!
Ai, ¿quina ombra de dol,
salta la tanca?

Quin esme de dent trenca
el repunt i l'ordit?
enfila dins la nit
ocell, branca i morera...?
Quin caçador furtiu
salta la veda?

Helena Valentí

Per Maria Mercé Marçal, Helena Valentí era una de les seves germanes literàries, juntament amb Montserrat Roig; escriptores totes tres i feministes,formaren una tríade d’escriptores catalanes, mig fades i mig bruixes, que intercanviaven escombres i varetes i que juntament amb Maria Aurèlia Capmany, fent de mare-bruixa-literària, van crear un espai imaginari que les unia.
D'Helena Valentí podem dir que és novel·lista i traductora. És autora d’una narrativa densa i introductora d’escriptors anglosaxons del segle XX a través d’una extensa tasca de traducció. Escriu la seva obra en les dècades dels anys setanta i vuitanta.
Se’n va anar a Anglaterra, "perquè en aquest país, a l’any 62, no es podia viure. Era im-pos-si-ble. Em van oferir a cor què vols un lectorat d’espanyol a Cambridge i, com que el meu somni era fugir de casa, no m’ho vaig pensar gaire".
Després de set anys fent de traductora, va sentir una forta influència de les escriptores Virginia Woolf, Katherine Mansfield i Doris Lessing a qui havia traduït entre d’altres, i de la catalana Rosa Leveroni.
La seva obra són bàsicament els llibres "L’amor adult", "La solitud d’Anna", "La dona errant" i "D’esquena al mar". Amb MMM compartien moltes coses, moltes coincidències, malgrat ser de procedència social ben diferent, però les seves vides inquietes i compromeses, una certa manera de viure i interessos intel·lectuals comuns, segons ens diu la MMM mateix.
Helena Valentí va morir el 1990, quan tenia 50 anys.

CANÇÓ DEL BES SENSE PORT

L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
per als terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.

Maria Mercè Marçal (1962-1998)
Sal oberta(1998)

De Meditacions sobre la fúria, de M.M. Marçal

A mesura que m'acosto als escrits de MMM, a la poesia, a les cançons que l'han embellit encara més, als seus textos plens de saviesa, i tinc present les converses que hem compartit a la classe i el escrits de les companyes..., cada vegada m'hi acosto amb més de respecte i em sembla banal tot el que jo pugui opinar, afegir o comparar.
Crec que l'entenc, més ben dit, la sento. La comprenc i em sento compresa per ella, en els seus escrits, en els seus cops de rebel·lia, i admiro la suavitat culta amb què escriu les frases més dures.
En el seu escrit sobre les fúries, tota una lliçó de mitologia, MMM treu a la llum moltes poetes i escriptores que ja les havien interpretat anteriorment, reconeixent-les i anomenant-les pel seu nom. N'he arribat a comptar fins a 15, en llengua catalana, i 13, d'altres llengües i països que també formen part de la nostra cultura occidental, que encara que no totes són mediterrànies, sí que han begut de les mateixes fonts que les nostres poetes.
En aquest anar i venir de MMM en el text que comento, movent-se amb tanta facilitat pels segles i pels territoris, reconec l'anar i venir de tantes dones, en la feina quotidiana, per fer possible la vida, el benestar i la bellesa. Aquesta feina ens agermana.

Cançó del bes sense port

Elogi de la literatura.Maria Mercé Marçal.

El llibre i la literatura.
La diada de Sant Jordi, el 23 d'abril, a Catalunya, es coneix també com el dia de la Rosa i el Llibre.
En el seu discurs a l'Ateneu Barcelones, M.M.Marçal diu: " per a mi, més que el dia del llibre, el dia d'avui és, hauria de ser la festa de la literatura".
El llibre és, segons ella, el suport amb què ens arriba la literatura, es també en si matèix un objecte valuós i merèix un elogi i un reconèixement digne de tenir un lloc rellevant en la festa.
Aquestes reflexiós tenen ara plena actualitat. El debat es torna a obrir:morirà el llibre de paper per l'entrada al mercat del llibre digital? l'e-books o l'e-reader?
Es llegiran més per la comoditat de la mida, del pes o de la capacitat? o bé es preu serà més econòmic a la llarga per la bibiotaca que portarem a sobre?
Segurament, la ment oberta i inquieta de la M.M.Marçal ja estarìa buscant respostas. I jo vull ajudar-la.Segurament coincidiríem a dir, que totes dues formes de "llibre"poden coexistir i que tindran lectors fidels, sempre que la literatura que ens arribi a través d'ells sigui com la bona literatura de sempre: una finestra oberta als diversos mons en què ens movem els humans, transmesa amb la sufucient sensibilitat i poesia que ens captivi, per continuar encuriosits per tantes coses que no sabem, i per comprendre una mica més la complexitat de la vida i dels que la vivim.
Benvinguts els llibres ben editats, els de sempre, i deixem-nos sorprendre per les noves formes en què podem lleguir a partir d'ara.