Helena Valentí

Per Maria Mercé Marçal, Helena Valentí era una de les seves germanes literàries, juntament amb Montserrat Roig; escriptores totes tres i feministes,formaren una tríade d’escriptores catalanes, mig fades i mig bruixes, que intercanviaven escombres i varetes i que juntament amb Maria Aurèlia Capmany, fent de mare-bruixa-literària, van crear un espai imaginari que les unia.
D'Helena Valentí podem dir que és novel·lista i traductora. És autora d’una narrativa densa i introductora d’escriptors anglosaxons del segle XX a través d’una extensa tasca de traducció. Escriu la seva obra en les dècades dels anys setanta i vuitanta.
Se’n va anar a Anglaterra, "perquè en aquest país, a l’any 62, no es podia viure. Era im-pos-si-ble. Em van oferir a cor què vols un lectorat d’espanyol a Cambridge i, com que el meu somni era fugir de casa, no m’ho vaig pensar gaire".
Després de set anys fent de traductora, va sentir una forta influència de les escriptores Virginia Woolf, Katherine Mansfield i Doris Lessing a qui havia traduït entre d’altres, i de la catalana Rosa Leveroni.
La seva obra són bàsicament els llibres "L’amor adult", "La solitud d’Anna", "La dona errant" i "D’esquena al mar". Amb MMM compartien moltes coses, moltes coincidències, malgrat ser de procedència social ben diferent, però les seves vides inquietes i compromeses, una certa manera de viure i interessos intel·lectuals comuns, segons ens diu la MMM mateix.
Helena Valentí va morir el 1990, quan tenia 50 anys.

CANÇÓ DEL BES SENSE PORT

L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
per als terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.

Maria Mercè Marçal (1962-1998)
Sal oberta(1998)

De Meditacions sobre la fúria, de M.M. Marçal

A mesura que m'acosto als escrits de MMM, a la poesia, a les cançons que l'han embellit encara més, als seus textos plens de saviesa, i tinc present les converses que hem compartit a la classe i el escrits de les companyes..., cada vegada m'hi acosto amb més de respecte i em sembla banal tot el que jo pugui opinar, afegir o comparar.
Crec que l'entenc, més ben dit, la sento. La comprenc i em sento compresa per ella, en els seus escrits, en els seus cops de rebel·lia, i admiro la suavitat culta amb què escriu les frases més dures.
En el seu escrit sobre les fúries, tota una lliçó de mitologia, MMM treu a la llum moltes poetes i escriptores que ja les havien interpretat anteriorment, reconeixent-les i anomenant-les pel seu nom. N'he arribat a comptar fins a 15, en llengua catalana, i 13, d'altres llengües i països que també formen part de la nostra cultura occidental, que encara que no totes són mediterrànies, sí que han begut de les mateixes fonts que les nostres poetes.
En aquest anar i venir de MMM en el text que comento, movent-se amb tanta facilitat pels segles i pels territoris, reconec l'anar i venir de tantes dones, en la feina quotidiana, per fer possible la vida, el benestar i la bellesa. Aquesta feina ens agermana.

Cançó del bes sense port